El futur del camp depèn de l’ecologia

• Durant els darrers dies a tot Europa, també al nostre entorn, estem veient mobilitzacions significatives de diversos actors del sector primari.
• Entenent que la situació de moltes agricultores i agricultors és insostenible, Ecologistes en Acció volem assenyalar les veritables causes d’aquesta situació i algunes de les possibles solucions.
• Sense un medi ambient sa no hi ha futur per a l’agricultura i la ramaderia.

Conservación de los ecosistemas y la biodiversidad de España para el bienestar humano: Socioecosistema multifuncional.

Les declaracions de certes entitats agràries contra la transició ecològica, l’Agenda 2030, la reducció dels plaguicides o el manteniment del guaret –I que responsabilitzen aquestes mesures dels problemes del sector– no són acceptables ni raonables. Lluny de ser el problema, en realitat són part de la solució i del futur d’una agricultura sostenible, saludable i justa.

Mantenir un sector agrari potent passa per adaptar-se al canvi climàtic i col·laborar en la conservació de la biodiversitat. Passa per ajudar realment el sector ecològic i regeneratiu a ser viable; per potenciar el mercat de proximitat i les pràctiques agràries que generen vida i no la maten.

Fa molt temps que Ecologistes en Acció planteja que l’actual model capitalista de producció i distribució alimentària basa els seus beneficis en l’explotació de la natura i de les persones, aquí i a tot el planeta.

El sistema de producció imperant, intensiu i orientat a l’exportació, ha provocat una pèrdua de fertilitat dels terres. L’ús excessiu i l’enverinament amb agrotòxics els ha portat al límit de la capacitat. L’encariment d’aquests productes a causa de la creixent crisi energètica fa cada cop més inviable aquest model. La dependència dels insums químics i de les llavors, controlats per la indústria agrícola, exerceix una pressió cada vegada més gran sobre les agricultores i agricultors.

La distribució alimentària està concentrada en molt poques mans, amb un poder desmesurat a l’hora d’imposar els preus i les condicions, que han abocat milers d’explotacions agroramaderes a la ruïna. Aliments que cotitzen a la borsa, i entren així al joc especulatiu; productes que viatgen milers de quilòmetres i arriben a taula amb una gran empremta de carboni.

Al mateix temps, hi ha un incompliment sistemàtic de la llei de la cadena alimentària i una alarmant manca de control d’intermediaris i grans grups de distribució, que són els que condicionen els preus per incrementar els seus beneficis, alhora que no es remunera de manera justa a productores i productors.

Els acords de comerç i inversions, que han portat a la desregulació dels mercats, la precarietat laboral i els baixos ingressos de pagesos i pageses suposen una nova reblada de clau d’aquesta explotació. Acords neoliberals obsolets, com el que actualment la Unió Europea està negociant amb el bloc Mercosur, han causat la destrucció de milers de petites i mitjanes explotacions en benefici de les multinacionals de l’agronegoci sobre la salut de les persones i el planeta.

La PAC és una altra eina econòmica a favor dels grans que perjudica, i molt, el petit agricultor i ramader. Aferrar-se al manteniment de les ajudes directes de la PAC és pa per avui i gana per demà. Segons dades oficials, el 20% de les persones perceptores acapara el 80% de les ajudes PAC.

La terra llaurable, cada vegada concentrada en menys mans, majoritàriament d’homes, redueix les oportunitats de fixar població al medi rural que realment posi en marxa i mantingui un altre tipus de sistema de producció, menys mecanitzat, menys extractiu, menys exhauridor i més d’acord amb els ritmes productius de la terra.

Grans fons d’inversió internacionals estan fent-se amb la propietat de les millors terres, mentre les persones que volen iniciar projectes agroecològics es troben amb grans dificultats per poder accedir a terres de cultiu. Grans capitals inverteixen en macrogranges, arraconant la ramaderia extensiva. La manca de relleu generacional a les explotacions rurals i l’envelliment del sector és un gravíssim problema que incumbeix tota la societat.

La situació del camp no és nova, però la solució no és continuar mantenint els cultius a base d’industrialitzar la producció i enverinar la terra i l’aigua.

Exigim amb urgència un canvi de model agroalimentari que prioritzi la sobirania i la seguretat alimentària, que fomenti i doni suport a la ramaderia extensiva; que redueixi el regadiu agroindustrial i, amb això, la sobreexplotació de l’aigua; i que fomenti pràctiques de cultiu que redueixin l’impacte negatiu en els ecosistemes i garanteixin la justícia social per als que produeixen els nostres aliments, donant suport alhora als petits agricultors amb models sostenibles i locals.

La entrada El futur del camp depèn de l’ecologia aparece primero en Ecologistas en Acción.