Permetrà la UE mutacions genètiques de laboratori sense anàlisi ambiental en aliments?

La nova regulació dels organismes modificats genèticament (OMG) proposada per la Comissió Europea el passat mes de juliol 2023 suposaria liberalitzar l’ús de noves tècniques genòmiques a Europa i la total desinformació de les consumidores —no sabrem quins cultius són modificats genèticament al laboratori—, així com una completa dependència de la pagesia a grans multinacionals propietàries de patents de llavors i agrotòxics.

Recollim algunes de les reflexions que vam escoltar a la xerrada-debat amb Diego Bárcena, activista d’Ecologistes en Acció, biòleg molecular i agricultor ecològic, i Olivier Chantry, agricultor agroecològic al Parc Agrari Llobregat i responsable comarcal de biodiversitat i canvi climàtic (Unió de Pagesos).

Ecologistes en Acció ja hem denunciat en diverses ocasions la indefensió a la qual ens aboca aquesta modificació; a més que hem impulsat una carta conjunta amb ONG. Hem parlat amb el ministre de consum, amb la directora europea de seguretat alimentària (que ens emplaça sense pronunciar-se a l’agència europea de seguretat alimentària). Hem seguit la voràgine de reunions que s’han apressat a realitzar per accelerar el procés. El Parlament Europeu ha presentat unes 1200 esmenes i en les properes setmanes s’intentarà arribar a una conciliació del que proposin els ministeris agricultura. Ara mateix s’està fent negociacions a porta tancada.

L’11 de desembre es farà la votació al Consell d’Europa. Data decisiva. Després tindrà lloc la votació en diverses comissions (ambiental i agricultura, l’11 de gener) i al plenari (la setmana del 15 de gener). La presidència espanyola vol acabar el seu període amb un esborrany, perquè la nova presidència (Bèlgica) ho voti a l’abril. De fet, una de les prioritats de la presidència espanyola del Consell Europeu ha estat accelerar aquesta modificació de la llei.

Espanya, des del 2000, ha estat defensant gairebé en solitari els OMG; recordem que al 2010 es va desvelar per Wikilieaks la complicitat Espanya i els EUA per introduir els OMG a Europa.

Amb un ritme de reunions trepidant, les ONG tenim moltes dificultats per seguir totes les negociacions.

Què hi diuen els sindicats? Unió de Pagèsos sembla que està en contra de la modificació de la directiva, però no hi ha forces per combatre; la COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos) no van acabar firmant la carta perquè hi havia debat intern.

S’han demanat les actes de les reunions del grup de treball sobre OMGs del Consell Europeu, però no les hem aconseguides, encara. La manca de transparència és indiscutible. Tampoc no hem vist aquest tema tractat als mitjans de comunicació, ni en el nombre d’informacions publicades, ni amb la profunditat que requereix aquesta qüestió.

El Consell interministerial sobre OMGs (CIOMG) es reuneix molt poc i el Comitè de Participació, creat en el marc del CIOMG i en el qual en teoria podríem dir la nostra les organitzacions socials no es reuneix des del 2011. La societat civil no estem podent participar d’una decisió que condiciona el futur més del que ens podem imaginar.

Quin progrés ens ofereixen? Quin progrés volem?

Són aquestes noves tècniques OGM o no? Ens diuen que són tècniques “més precises, ràpides, barates”; ¿són o no són transgènics? ¿Són realment indetectables i indiferenciables? El Tribunal de Justícia Europeu va dictar el 25 juliol 2018 que els organismes obtinguts per mutagènesis havien d’estar subjectes a les obligacions imposades als OMGs.

Un dels arguments que s’esgrimeix per convèncer l’opinió pública i la pagesia per modificar la norma és que aquests OGM defensaran i ajudaran la petita i mitjana empresa de llavors, però això és completament fals, en quant afavoreix les grans multinacionals. El que està en joc, i no es recull de la consulta la CE, és que les patents abastaran les seqüències genètiques, i per tant farà encara més difícil a la petita pagesia la seva sobirania.

Amb els anteriors transgènics es patentava un transgen ben definit que no podia estendre’s més enllà de una planta amb aquest transgen.  Si es modifica la directiva que obliga la identificació i traçabilitat dels OGM, les patents podrien estendre’s a qualsevol planta que porti el determinat/s caràcter/s o la informació genètica (inclús si aquest el presenta de forma natural o per altres mètodes que no siguin el patentat). Les petites empreses o pagesia no podran assumir entrar en batalla legal. El Codi Penal espanyol recull penes de fins a tres any de presó per als pagesos.

El vincle entre gran capital i l’acaparament de llavors i maneig agrícola és descarat, si mirem les dades sobre la participació dels sis grans fons d’inversió –BlackRock, Capital Group, Fidelity, Vanguard Grup, State Street, Norges Bank- en les grans empreses productores de llavors i agrotòxics -Montsanto, Bayer, Dow, Dupont, Syntenta, BASF-.

Diego Bárcena, científic i agricultor,va fer una breu exposició sobre l’evolució que han tingut els OMG abans i després de la tècnica de CRISPR.

És cert que la modificació genètica s’ha fet des de sempre –domesticar els cultius ha estat al llarg de la història un procés obert, realitzat en la natura, no al laboratori. L’ésser humà ha observat les mutacions que es donen naturalment i ha incentivat els cultius que més li convenien.

Ara, però, des d’una visió reduccionista de la ciència, es considera que la vida es pot equiparar a una màquina. Però a una màquina, si li traiem un tros d’una peça, es desmunta; a la vida si li traiem un tros d’ADN, trobarà la manera de mutar per continuar. I és imprevisible el que pot passar.

La transgènesi (el que coneixem com a ‘transgènics’) consistia en una mutació que es prenia d’una espècie a una altra tot introduint aquells gens en llocs aleatoris del genoma; des del 2013, amb la tècnica CRISPR/CAS9, es poden fer talls en el genoma en indrets més dirigits.

El fet és que canvis diminuts poden tenir efectes no linials i difícils de predir; és el que popularment es coneix com “efecte papallona”. La predictibilitat disminueix des del primer tall que es fa al genoma. D’aquest a l’organisme, i successivament al medi ambient; és impossible de predir què passarà quan els nous OMG s’extenguin en la natura.

Un punt central de la nova legislació és la distinció de dues categories en les NTG –noves tècniques genòmiques-: NTG1 i NTG2.

Els organismes NTG1 s’equiparen als que es modifiquen a la natura i per tant segons la nova llei no requeriran d’avaluació mediambiental, l’etiquetat només caldrà en llavors, se’n farà registre públic (que en realitat no té cap utilitat perquè no s’estudiarà cas per cas), els països tindran 30 dies per aprovar, i no podran vetar (per tant, si s’aprova en un país, cap altre país no pot evitar la introducció d’aquest NTG en les seves fronteres).

El problema, com va explicar Bárcena, és que la categoria NTG1, si bé és cert que pot incloure mutacions semblants a les que succeeixen a la natura, en realitat és tan àmplia que abasta esdeveniments que mai no tindrien lloc de forma natural i, per tant, permetrà l’alliberament i comercialització d’OMGs al medi ambient que no tenim ni idea (ninú no pot saber) com reaccionaran, ni eines per fer-ne seguiment.

La categoria NTG2 sí seran regulats –serà obligatori fer-ne avaluació d’impacte mediambiental, apareixerà en l’etiquetat en tota la cadena-, però tot apunta a un rentat d’imatge, a un fals control, ja que l’agència alemanya de medi ambient ha comprovat que el 94% de NGT que estan en desenvolupament actualment són de categoria 1. Casualitat?. La directora de seguretat alimentària d’Espanya va dir a Ecologistes en Acció que “vetllarien per tot”. Com ho faran? Això no ho sabem.

Finalment els Transgènics (“de tota la vida”) seguiran regint-se per la mateixa normativa.

El que volem Ecologistes en Acció és que tot es consideri igual i se segueixi controlant com fins ara.

En agricultura ecològica no es permetrà ni 1 ni 2, tot i que hi ha veus que volen autoritzar aquestes tècniques també en agricultura ecològica amb l’argument que si no es fa, no hi haurà prou aliment.

El ‘momentum’ per a la indústria

No sorprèn que ara s’estigui pressionant amb més força per aquesta liberalització. L’excusa perfecta és el canvi climàtic –que la pròpia agroindústria està agreujant-. Ara que el discurs del canvi climàtic està generalment acceptat, se’ns presenten les solucions tècniques com la salvació. Però els problemes complexos difícilment tenen solucions linials i senzilles.

Com va explicar Olivier Chantry, el que realment pot aportar solucions al canvi climàtic (també la sequera) és tenir un sòl ric, combinar els cultius per aportar nutrients al sòl de manera respectuosa i poc invasiva. Només així aconseguirem complir amb les estratègies europees de la granja al plat, de biodiversitat, etc. Però el discurs oficial és que per aconseguir-ho necessitem transgènics.

A més, els fenotips que s’estan modificant majoritàriament són els que estan orientats al mercat (canviar el color, allargar la conservació, etc.), a la indústria i la resistència a herbicides; els que es fan per augmentar la tolerància als estressos per canvi climàtic són molt menys nombrosos, com ha mostrat Bundesamt für Naturschutz, organització alemanya que ha realitzat un estudi sobre les aplicacions dels NGT1.

Quins mitjans es prenen per controlar els riscos? S’està tenint en compte el principi de precaució? En absolut. Per això, des d’Ecologistes en Acció tenim clar que una de les estratègies a futur, si surt la llei, serà portar-la als Tribunals.

Més concentració i privatització

Les granges més grans arreu del món és on es cultiven més transgènics. La concentració de la producció alimentària anirà en augment amb aquesta desregulació. Perquè el cost de les llavors i el nombre de patents van interrelacionades.

Quant al mite que els transgènics són necessaris per reduir l’ús de plaguicides i herbicides: Els països que més OMG utilitzen (p. ex., EUA i Brasil) són els que més pesticides i herbicides empren. De facto, les promeses no s’han complert: «Els cultius tolerants als herbicides d’enginyeria genètica representen ara al voltant del 56 % de l’ús global de glifosat (Benbrock, 2016).

Recentment hem vist com el lobby agrotòxic ha aconseguit sabotejar la reducció de l’ús de plaguicides a la Unió Europea. És evident que es vol continuar usant aquests productes i, a més, acaparar les llavors.

La modificació de la norma sobre OMG a Europa suposaria, per tant, riscos mediambientals i per a la salut; modificar els protocol de seguretat i normes de detectabilitat; modificar la traçabilitat i l’etiquetatge. ¿Ens volem creure el que afirma Jenifer Doudna, una de les descobridores de la tècnica CRISPR/CAS9, que som déus, que estem per damunt de la natura, que per fi l’ésser humà s’ha alliberat del seu condicionant biològic?

La entrada Permetrà la UE mutacions genètiques de laboratori sense anàlisi ambiental en aliments? aparece primero en Ecologistas en Acción.