Reivindiquen la conservació de les zones humides com a espais de biodiversitat

• Ecologistes en Acció del País Valencià se suma a la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides sota el lema «Restaurar la Naturalesa» amb la finalitat d’exigir la recuperació i bones pràctiques de conservació dels nostres maltractats aiguamolls.

La celebració fa referència a la signatura del Conveni Internacional sobre Zones Humides a la ciutat iraniana de Ramsar, en 1971. El Conveni Ramsar va crear una Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional, la qual compta amb 2.503 zones humides de 172 països (amb una superfície total de 257.183.643 hectàrees), 76 de les quals pertanyen a l’a imagEstat espanyol i 7 al País Valencià.

Els aiguamolls són espais naturals molt diversos, on l’aigua forma part essencial en les seues dinàmiques naturals i biològiques. En la nostra geografia els trobem en zones litorals i en zones interiors, i formen marjals, prats, albuferes, llacunes, basses, saladars, salines, tolles, clots, desembocadures de rius, rambles i barrancs, etc. Són hàbitats molt valuosos que actuen com a reservoris d’aigua dolça, aliments i biodiversitat; són embornals de gasos d’efecte d’hivernacle; ens protegeixen de les inundacions i de desastres naturals; són autèntiques depuradores naturals, etc.

El País Valencià compta amb centenars d’aiguamolls que es reparteixen per tota la nostra geografia, des de les zones litorals a les interiors. Tots i repetim, tots, estan protegits per nombrosa normativa internacional, espanyola i autonòmica (Llei 11/1994 d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana).

Malauradament, les zones humides valencianes han de fer front a una gran quantitat d’amenaces com la pressió urbanística i les infraestructures, l’agricultura, l’obertura de pous i regadius, els dessecaments il·legals, els abocaments de residus i fem, els incendis, el turisme i l’esport, la caça, la introducció d’espècies exòtiques, etc.

Així, per exemple, la pressió antròpica (obres turístiques litorals, projectes de protecció del litoral, infraestructures turístiques, etc.), sobretot a les zones humides costaneres, suposa una pèrdua significativa de qualitat dels hàbitats per alteració i per contaminació de l’aire i l’aigua, a més de afeccions sonores i lumíniques. La construcció de grans infraestructures com el Port de València pot resultar nefast en eixe sentit per a la conservació de l’Albufera.

Els abocaments i el fem és un problema endèmic, el qual s’acumula en els canals i assarbs que els nodreixen. La caça, que tot i el poc suport social, té una gran repercussió política que afecta als plans de conservació i control d’espècies. El dessecament il·legal significa la disminució de la seua biodiversitat i de l’hàbitat que la comprén. La marjal del Pou de Nules és un dels exemples de dessecaments il·legals continus, els quals han estat denunciats de manera recurrent pel GER-Ecologistes en Acció de Vila-real.

No obstant això, la societat civil i les associacions conservacionistes i ecologistes han defensat estos espais naturals essencials per a la biodiversitat del planeta de manera ferma, aconseguint grans avenços per a la seua conservació. Però encara queda molt per fer.

Què reivindiquem?

• Catalogar tots els nostres aiguamolls, delimitar-los i protegir-los, a més de vigilar-los adequadament per a evitar agressions. Les administracions deurien invertir en la compra de terrenys d’aiguamolls per a conservar-los ja.
• Deixar d’alterar i dessecar els nostres aiguamolls; conservar tots els que ens queden, restaurar els deteriorats i evitar-ne la degradació i desaparició.
• Revisar les polítiques de gestió de les aigües subterrànies, evitar la sobreexplotació dels aqüífers i no crear més zones de cultius de regadiu al seu voltant.
• Vetlar perquè el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer siga una eina normativa eficaç que incloga mesures de protecció real per als ecosistemes aquàtics.
• Evitar la contaminació de les seues aigües i l’abocament de tot tipus de residus.
• Educar la ciutadania sobre la importància d’aquests espais naturals i potenciar l’educació ambiental.
• Prendre mesures estrictes de conservació de la seua valuosa biodiversitat i entorn natural així com lluitar contra les espècies invasores i exòtiques.
• Prohibir, limitar o reduir la caça als aiguamolls, ja que són refugis hivernals d’ocells europeus, molts protegits, i així evitar possibles efectes col·laterals (contaminació per plom, perillositat, afecció a espècies amenaçades, etc.).
• Potenciar un turisme sostenible, ordenat i no massificat, respectuós amb la conservació de la natura (per exemple: turisme ornitològic, rutes didàctiques, activitats d’educació ambiental, fotografia de natura, etc.).

Vídeos educatius editats per Ecologistes en Acció del País Valencià sobre els nostres aiguamolls

• valencià
• castellano

Activitats organitzades per grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià.

La entrada Reivindiquen la conservació de les zones humides com a espais de biodiversitat aparece primero en Ecologistas en Acción.