Tota la població valenciana ha respirat aire contaminat per ozó, en un nou estiu tòrrid

7 months ago 52

  • L’informe anual d’Ecologistes en Acció sobre la contaminació per ozó constata que els freqüents episodis de calor de la primavera i l’estiu de 2023 han elevat els nivells d’ozó, afectant tot el País Valencià.
  • Mitja dotzena de sentències evidencien que el govern estatal i les comunitats autònomes manquen de plans eficaços sobre el transport, la indústria i la ramaderia intensiva que reduïsquen els elevats nivells del contaminant més lligat al canvi climàtic.

L’informe estatal sobre ozó elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2023 en quasi 500 estacions de mesurament repartides per tot Espanya, incloses 60 situades al territori valencià.

Pel que fa al País Valencià, entre les principals conclusions destaquen les següents:

  • L’ozó és un contaminant molt complex, que no té una font humana directa, sinó que es forma en la superfície terrestre en presència de radiació solar per la combinació d’altres contaminants denominats precursors, emesos pel transport (especialment els vehicles dièsel), les centrals termoelèctriques, determinades activitats industrials o la ramaderia intensiva. Es tracta per tant d’un contaminant típic de primavera i estiu.
  • L’ozó és el contaminant atmosfèric que any rere any afecta més població i territori a l’Estat espanyol, i el més estretament lligat al canvi climàtic, per la seua relació amb la radiació solar. Durant 2023, els seus nivells han disminuït al País Valencià, malgrat haver patit la primavera i el tercer estiu més càlids des de 1961, amb episodis càlids entre abril i setembre i quatre intenses onades de calor al juliol i agost.
  • L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència el valor diari recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), d’acord amb el qual l’aire contaminat per ozó ha afectat en 2023 la totalitat de la població i del territori valencians.
  • L’única zona on en el trienni 2021-2023 s’ha superat l’objectiu legal per a la protecció de la salut i el nou objectiu legal proposat per a 2030 per la Comissió Europea en almenys una estació (Xúquer – Cabriol, àrea interior) suma 77.000 habitants, el 2% de la població.
  • La freqüència de les superacions dels estàndards de l’OMS i legal ha sigut molt inferior a la dels anys previs a la pandèmia, amb descensos de respectivament el 48% i el 76% en relació a la mitjana de les registrades en el període 2012-2019, tot i que en 2023 s’han produït quatre superacions del llindar d’informació, el 31 de maig, en les estacions Almassora Platja, CEIP La Marina i Patronat d’Esports, a Castelló, possiblement  relacionades amb les emissions de la refineria de petroli de BP Energía España.
  • El canvi climàtic es confirma com un factor determinant en l’agreujament dels episodis de mala qualitat de l’aire per ozó, per l’augment de la radiació solar, l’allargament progressiu de la duració de l’estiu (estimat per l’AEMET en un dia a l’any) i la reducció de les precipitacions. Això es suma a d’altres “inconvenients” ambientals entre els quals en 2023 cal destacar a Espanya la intensa sequera primaveral i estival.
  • La contaminació per ozó ha d’abordar-se com a un problema sanitari de primer ordre, que causa cada any 2.500 morts a l’Estat espanyol, segons l’Agència Europea de Medi Ambient, i que afecta xiquetes i xiquets, majors, dones embarassades i persones amb malalties cardiorespiratòries. Durant l’estiu de 2023, l’Institut de Salut Carles III ha identificat al País Valencià 320 morts per les elevades temperatures.
  • El cost sanitari i laboral de la contaminació per ozó va ser de 5.000 milions d’euros en 2013, un 0,33% del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
  • La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema. La Generalitat Valenciana s’ha limitat a difondre avisos rutinaris durant l’episodi d’ozó de Castelló, i manca del preceptiu pla d’acció front a eixos episodis, per la qual cosa no contempla mesures com puguen ser la limitació del trànsit en les principals ciutats o de l’activitat industrial en la refineria de Castelló.
  • Bona prova de la gravetat de la situació i de la falta d’actuació rellevant de les administracions són les sentències del Tribunal Suprem (2020) i els tribunals superiors de Castella i Lleó (2018 i 2023), Navarra (2021), Catalunya (2022) i Comunitat Valenciana (2023) que condemnen els seus governs a aprovar al més prompte possible plans de qualitat de l’aire per a reduir l’ozó, per l’incompliment des de 2010 dels objectius legals.
  • En aquest sentit, Ecologistes en Acció considera inacceptable que un any més la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya continuen mancant de plans eficaços sobre el transport, la indústria i la ramaderia intensiva que reduïsquen els elevats nivells d’ozó.
  • Les principals vies d’actuació per a reduir la contaminació de l’aire per ozó són: disminuir el trànsit motoritzat, substituir els dissolvents orgànics per aigua, l’estalvi i l’eficiència energètica,un desplegament ordenat de les energies renovables, ampliar l’Àrea de Control d’Emissions adoptada per a la Mar Mediterrània, reduir el trànsit aeri, penalitzar fiscalment els vehicles dièsel i una moratòria per a les macrogranges.
  • Transcorreguts nou mesos des de la fi del termini perquè els municipis de més de 50.000 habitants establiren zones de baixes emissions, per a millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic, cap ciutat valenciana ha complit formalment aquesta obligació legal, malgrat els fons públics que estan rebent per a la seua implantació. Ecologistes en Acció demana a les autoritats locals que prioritzen la salut dels seus veïns.
  • La crisi de la COVID-19 ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria i els edificis són les millors eines per a millorar la qualitat de l’aire que respirem, a les ciutats i a les zones rurals, també en el cas de l’ozó. La dramàtica situació creada per la pandèmia ha corroborat que la reducció de les emissions dels seus precursors és efectiva per a combatre la contaminació per ozó.

Informe complet i resum: https://www.ecologistasenaccion.org/300387

Toda la población valenciana ha respirado aire contaminado por ozono, en un nuevo verano tórrido

  • El informe anual de Ecologistas en Acción sobre la contaminación por ozono constata que los frecuentes episodios de calor de la primavera y el verano de 2023 han elevado los niveles de ozono, afectando a todo el País Valencià.
  • Media docena de sentencias evidencian que Gobierno y Comunidades Autónomas carecen de planes eficaces sobre el transporte, la industria y la ganadería intensiva que reduzcan los elevados niveles del contaminante más ligado al cambio climático.

El informe estatal sobre ozono elaborado por Ecologistas en Acción analiza los datos recogidos entre el 1 de enero y el 30 de septiembre de 2023 en casi 500 estaciones de medición repartidas por toda España, entre ellas 60 situadas en el País Valencià.

En lo que respecta al País Valencià, entre sus principales conclusiones, destacan:

  • El ozono es un contaminante muy complejo, que no tiene una fuente humana directa, sino que se forma en la superficie terrestre en presencia de radiación solar por la combinación de otros contaminantes denominados precursores, emitidos por el transporte (en especial los vehículos diésel), las centrales termoeléctricas, ciertas actividades industriales o la ganadería intensiva. Se trata por tanto de un contaminante típico de primavera y verano.
  • El ozono es el contaminante atmosférico que año tras año afecta a más población y territorio en el Estado español, y el más estrechamente ligado al cambio climático, por su relación con la radiación solar. Durante 2023, sus niveles han disminuido en el País Valencià, pese a sufrir la primavera y el tercer verano más cálidos desde 1961, con episodios cálidos entre abril y septiembre y cuatro intensas olas de calor en julio y agosto.
  • El informe de Ecologistas en Acción toma como referencia el valor diario recomendado por la Organización Mundial de la Salud (OMS), de acuerdo al cual el aire contaminado por ozono ha afectado en 2023 a la totalidad de la población y del territorio valencianos.
  • La única zona donde en el trienio 2021-2023 se ha superado el objetivo legal para la protección de la salud y el nuevo objetivo legal propuesto para 2030 por la Comisión Europea en al menos una estación (Júcar – Cabriel, área interior) suma 77.000 habitantes, el 2% de la población.
  • La frecuencia de las superaciones de los estándares de la OMS y legal ha sido muy inferior a la de los años previos a la pandemia, con descensos de respectivamente el 48 % y el 76 % en relación al promedio de las registradas en el periodo 2012-2019, aunque en 2023 se han producido cuatro superaciones del umbral de información, el 31 de mayo, en las estaciones Almassora Platja, CEIP La Marina y Patronatd’Esports, en Castellón, posiblemente en relación a las emisiones de la refinería de petróleo de BP Energía España.
  • El cambio climático se confirma como un factor determinante en el agravamiento de los episodios de mala calidad del aire por ozono, por el aumento de la radiación solar, el alargamiento progresivo de la duración del verano (estimado por la AEMET en un día al año) y la reducción de las precipitaciones, a sumar a otros “inconvenientes” ambientales entre los que en 2023 hay que destacar en España la intensa sequía primaveral y estival.
  • La contaminación por ozono debe abordarse como un problema sanitario de primer orden, que causa cada año 2.500 muertes en el Estado español, según la Agencia Europea de Medio Ambiente, afectando a niñas y niños, mayores, mujeres embarazadas y personas con enfermedades cardiorrespiratorias. Durante el verano de 2023, el Instituto de Salud Carlos III ha identificado en Comunitat Valenciana 320 muertes por las elevadas temperaturas.
  • El coste sanitario y laboral de la contaminación por ozono fue de 5.000 millones de euros en 2013, un 0,33 % del PIB español, según el Banco Mundial, sin considerar los daños provocados sobre los cultivos y los ecosistemas naturales.
  • La información a la ciudadanía por parte de las administraciones públicas no es ni adecuada ni ajustada a la gravedad del problema. La Generalitat Valenciana se ha limitado a difundir avisos rutinarios durante el episodio de ozono de Castelló, y carece del preceptivo plan de acción frente a los mismos, por lo que no contempla medidas como la limitación del tráfico en las principales ciudades o dela actividad industrial en la refinería de Castelló.
  • Buena prueba de la gravedad de la situación y de la falta de actuación relevante de las administraciones son las sentencias del Tribunal Supremo (2020) y los tribunales superiores de Castilla y León (2018 y 2023), Navarra (2021), Cataluña (2022) y Comunitat Valenciana (2023) condenando a sus gobiernos a aprobar a la mayor brevedad planes de calidad del aire para reducir el ozono, por el incumplimiento desde 2010 de los objetivos legales.
  • En este sentido, Ecologistas en Acción considera inaceptable que un año más la Generalitat Valenciana y el Gobierno de España sigan careciendo de planes eficaces sobre el transporte, la industria y la ganadería intensiva que reduzcan los elevados niveles de ozono.
  • Las principales vías de actuación para reducir la contaminación del aire por ozono son disminuir el tráfico motorizado, sustituir los disolventes orgánicos por agua, el ahorro y la eficiencia energética,un despliegue ordenado de las energías renovables, ampliar el Área de Control de Emisiones adoptada para el Mar Mediterráneo, reducir el tráfico aéreo, penalizar fiscalmente a los vehículos diésel y una moratoria para las macrogranjas.
  • Transcurridos nueve meses desde el fin del plazo para que los municipios de más de 50.000 habitantes establecieran zonas de bajas emisiones, para mejorar la calidad del aire y mitigar el cambio climático, ninguna ciudad valenciana ha cumplido formalmente esta obligación legal, pese a los fondos públicos que están recibiendo para su implantación. Ecologistas en Acción pide a las autoridades locales que prioricen la salud de sus vecinos.
  • La crisis de la COVID-19 ha demostrado que la reducción estructural del transporte y la descarbonización de la industria y los edificios son las mejores herramientas para mejorar la calidad del aire que respiramos, en las ciudades y en las zonas rurales, también en el caso del ozono. La dramática situación creada por la pandemia ha corroborado que la reducción de las emisiones de sus precursores es efectiva para combatir la contaminación por ozono.

Informe completo y resumen: https://www.ecologistasenaccion.org/300387

La entrada Tota la població valenciana ha respirat aire contaminat per ozó, en un nou estiu tòrrid aparece primero en Ecologistas en Acción.

Read Entire Article